Creu de Concòrdia dels Espiolets.
S'anomena Concòrdia al mutu acord sobre la possessió d'una gran extensió de terreny entre les parròquies d'Encamp i Canillo. Aquests límits sempre han estat envoltats de litigis i desavinences entre els comuns d'ambdues parròquies.
Altitud: 2260 metres.
Aquesta creu està alineada amb la número: 1030 -Creu de Concòrdia del Planell de la Roca Grossa.
http://jordicasamajor.nirudia.com/16592

Creu de Concòrdia del Planell de la Roca Grossa.
S'anomena Concòrdia al mutu acord sobre la possessió d'una gran extensió de terreny entre les parròquies d'Encamp i Canillo. Aquests límits sempre han estat envoltats de litigis i desavinences entre els comuns d'ambdues parròquies.
Altitud: 2150 metres.
Aquesta creu està alineada amb la número: 1012- Creu del Riu de la Solana del Forn.
http://jordicasamajor.nirudia.com/16104

Detall d'una de les dues inscripcions en llengua ibèrica, gravades sobre un dels grans blocs de pedra que es troben a la muralla del poblat ibèric d'Ullastret.
Sembla ser, que aquesta es troba capgirada.
Terme d'Ullastret, comarca del Baix Empordà.

Detall d'una de les dues inscripcions en llengua ibèrica, gravades sobre un dels grans blocs de pedra que es troben a la muralla del poblat ibèric d'Ullastret .
Terme d'Ullastret, comarca del Baix Empordà.

Detall d'una làpida gravada a l'església romànica de Sant Esteve d'Olius, comarca del Solsonès.
Ens ha cridat l'atenció la representació de dues rosetes, l'una sexfòlia i l'altre quadrifòlia.

Detall d'una creu gravada que hem fotografiat al costat d'una inscripció a l'esglesiola de Santa Magdalena de la Ribalera. Terme de Farrera, comarca del Pallars Sobirà.
En Aquest lloc hi ha la trenca entre els termes de Farrera i la Vall de Castellbò, i també entre les comarques del Pallars amb l'Alt Urgell.

Detall dels gravats representats sobre la llosa de coberta del dolmen de Plans de Ferran.
Hi trobem un interessant conjunt de representacions cruciformes.
Comarca de l'Anoia.
Veieu una imatge de conjunt del megàlit al meu altre bloc sobre monuments megalítics: lacabanadelmoro.nirudia.com
A l'entrada següent: 247- Dolmen de Plans de Ferran.
http://lacabanadelmoro.nirudia.com/16455

Detall dels magnífics gravats representats sobre la llosa de coberta del dolmen de Mores Altes.
Hi trobem representacions de cassoletes votives agrupades al voltant de reguerons que dibuixen fomes diverses.
Terme del Port de la Selva, comarca de l'Alt Empordà.
Veieu una imatge de conjunt del dolmen al meu altre bloc sobre monuments megalítics: lacabanadelmoro.nirudia.com
A l'entrada següent: 245- Dolmen de Mores Altes II.
http://lacabanadelmoro.nirudia.com/16452

Detall dels gravats representats sobre la llosa de coberta del dolmen de la Taula dels Lladres.
Hi trobem representacions de cassoletes votives agrupades al voltant de reguerons circulars.
Terme de la Selva de Mar, comarca de l'Alt Empordà.
Veieu una imatge de conjunt del megàlit al meu altre bloc sobre monuments megalítics: lacabanadelmoro.nirudia.com
A l'entrada següent: 246- Dolmen de La Taula dels Lladres.
http://lacabanadelmoro.nirudia.com/16454

Detall d'un conjunt de gravats rupestres prehistòrics, on hi trobem representades diverses cassoletes votives agrupades.
Hem fotografiat aquestes inscultures en un aflorament rocós proper al Puig Dijous.
Terme de la Selva de Mar, comarca de l'Alt Empordà.

Creu de la Roca dels Pous.
És una creu de terme entre els pobles d'Ars i Sant Joan Fumat.
Comarca de l'Alt Urgell.

Pedra de Fondils o Pedra dels Sacrificis.
Es tracta d'un gran bloc de granit totalment gravat, i amb una tipologia d'inscultura molt ampla i profunda.
Podria ser una pedra cultual i lloc d'antics rituals precristians.
Es troba al terme de Calonge, comarca del Baix Empordà.

Detall d'una llosa amb gravats, probablement tingui un origen lapidari i sepulcral. Actualment es troba reaprofitada com a esgraó. L'hem fotografiat a les antigues muralles medievals de la ciutat de Girona.

Detall d'una creu que es troba gravada sobre una de les lloses del sepulcre megalític del Cogulló, terme de Vilanova de Meià, comarca de la Noguera.
Podria tractar-se d'una creu de terme, o d'una creu que cristianitza i santifica el megàlit. Creiem que aquesta creu està relacionada amb l'anterior: número 1017, representada sobre una gran pedra plana propera al cim del Mont Cogulló.
Veieu una imatge de conjunt d'aquest dolmen al meu altre bloc sobre monuments megalítics: lacabanadelmoro.nirudia.com
A l'entrada següent: 233- Sepulcre del Cogulló.
http://lacabanadelmoro.nirudia.com/16203

Detall d'una creu que hem fotografiat a prop del cim del Cogulló, terme de Vilanova de Meià, comarca de la Noguera.
Aquesta creu es troba gravada sobre una gran roca plana a nivell del terra.
Podria tractar-se d'una creu de terme, o d'una creu que cristianitza l'indret. Creiem que aquesta creu està relacionada amb la següent: número 1018, representada sobre una de les lloses del sepulcre megalític del cim del Mont Cogulló.

Detall d'un dels estels que hem trobat gravat sobre les portes més antigues de les Bordes del Ras de Conques, Comarca de l'Alt Urgell.
N'hem vist d'isolats i d'altres agrupats en petits conjunts.
Aquest tipus de gravat en forma d'estel, és freqüent trobar-lo representat a bordes i cabanes de pastor. Creiem que es tracta d'un símbol ancestral de bon auguri i protecció dels pastors i del bestiar.
En aquesta bloc en trobareu un bon conjunt de fotografies.

Detall d'un parell de creus gravades sobre una roca blanquinosa.
Hem trobat aquest conjunt de gravats rupestres dins el terme del poble de la Cortinada, parròquia d'Ordino.
Volem ometre la ubicació exacta dels gravats per qüestions de conservació i preservació del patrimoni cultural.

Detall d'un gravat amb la representació d'una rúbrica en forma de vuit o d'un nus gordià.
Hem fotografiat aquest gravat rupestre a les Bordes d'Aixirivall, parròquia de Sant Julià de Lòria.
Volem ometre la ubicació exacta dels gravats per qüestions de conservació i preservació del patrimoni cultural.

Creu del Morer.
És una creu de terme entre els pobles de Cava i Ansovell, comarca de l'Alt Urgell.

Creu de Concòrdia del Riu de la Solana del Forn.
S'anomena concòrdia al mutu acord sobre la possessió d'una gran extensió de terreny entre les parròquies d'Encamp i Canillo. Aquests límits sempre han estat envoltats de litigis i desavinences entre els comuns d'ambdues parròquies.